Tirant del nostre “amic” wikiloc, vam programar una ruta d'alçada, intentant fugir de la calor.
Unint varis tracks de la zona entre Andorra i la Vall d'Aran em vaig crear una que a priori semblava força interessant i que en varis punts sobrepassava els 2.000 metres.
La sortida era just abans d'arribar a la frontera d'Andorra, concretament a la Farga de Moles, pel qual decidim anar amb remolc fins a la Seu per estalviar-nos haver de fer el tros de casa a allí amb les motos.
Arribem a la Seu a les 8 del matí i busquem un aparcament per poder deixar els cotxes amb els remolcs i poder esmorzar.
Trobem un lloc, just davant del poliesportiu municipal i allí mateix, al bar del complex, ens cruspim uns entrepans de baicon amb formatge mentre parlem de les nostres batalletes del Vietnam, enfrontant-nos al vietcong...perdó...al baicon... jeje i escoltant entre rialles les explicacions d'en Josep de com funciona un paraigües d'assecada.
En acabar, ja tenim el cos a punt per començar la nova ruta.
Per evitar al màxim la molèstia de la pols dels camins i aprofitant que portem 2 GPS, proposo fer dos grups. Reconeixo que la primera reacció va ser de força “caxondeo” però a la pràctica no va ser tan mala idea.
Comencem la ruta per unes pistes fantàstiques que ens han de portar a Sant Joan de l'Erm.
Trobem molts boletaires, però no tenim ni idea del que poden collir a primers de Juliol.
Nosaltres també trobem algun bolet.
Passem a la vora de moltes rieres d'aigua cristal·lina i que fan que els kilòmetres passin de forma molt agradable.
L'intens verd dels prats que ens envolten és espectacular.
Les abundants pluges caigudes aquesta primavera han fet que el camp estigui millor que mai.
Després de passar per varis cims ja d'una alçada considerable com el bony de l'home mort de 1.947 metres, arribem a Sant Joan de l'Erm on parem a calmar la set al bar que hi ha al xalet de la basseta.
En Josep, té un ensurt en baixar de la moto i trenca el mirall retrovisor.
Continuem pujant fins arribar just sota la Torreta de l'Orri, en aquest punt el GPS marcava 2390 metres.
Foto del TEAM.
Apa Santi... que marxem!!
Baixem cap a l'estació d'esquí de Portainé.
Què us recorda aquest hotel?
EL RESPLANDOR?
Una mica més avall trobem la pista que ens havia de portar a Beraní tancada amb una barrera. Decidim no jugar-nos-la i continuem per asfalt fins a Roní on tornem a agafar el track fins a Llavorsí.
Com que alguns ja tenim una edat, ens hem d'ajudar a baixar de la moto... jiji.
Anem a dinar al restaurant del Noguera però mentre ens preparen la taula donem un vol pels voltants.
Aprofitant el bon cabal del riu, veiem molta gent fent ràfting.
Per repostar de benzina, hem de desviar-nos uns 13 km en direcció a Espot ja que no hi ha cap benzinera més a la vora.
Tornem cap a Llavorsí i agafem la carretera direcció a Tírvia, Alins i allí una pista forestal emporlanada que anirà seguint el curs del riu entre muntanyes escarpades amb una atmosfera de misteri en saber que ens anem acostant a la muntanya maleïda.
Tor, un poble de tretze cases sense electricitat i algunes d'elles en ruïnes on hi van cometre 3 assassinats, encara sense resoldre.
La muntanya de Tor era en un principi propietat de les tretze cases, però la condició imprescindible per a la propietat era que els habitants d'aquestes cases estiguessin tot l'any al poble.
L'avarícia d'un parell de veïns va fer que portessin als tribunals a la resta per no viure-hi tot l'any, i el jutge va decidir que la muntanya passés a ser propietat exclusiva d'un dels denunciants (Sansa).
A partir d'aquí, Sansa comença a cobrar peatges als contrabandistes que baixen d'Andorra, fa tractes amb un empresari andorrà per construir una pista d'esquí a la muntanya, pacta la venda dels mateixos terrenys a uns belgues ... I sobretot, comença a guanyar-se enemics.
Als cinc mesos de la sentència del jutge, Sansa apareix assassinat a casa seva. És el tercer assassinat després que dos treballadors d'un veí i principal enemic de Sansa, fossin abatuts a trets pels guardaespatlles de l'empresari andorrà.
Sembla haver-hi indicis que Sansa no va ser assassinat a casa seva, però qui el va matar?
Els seus veïns que havien perdut la propietat de Tor?
Els contrabandistes farts dels peatges de Sansa?
L'empresari andorrà que va veure que no es complia el tracte de les pistes d'esquí?
Uns hippies del poble que podrien haver-se barallat amb ell?
Un jove d'estètica skin que vivia amb ell i que en els últims dies Sansa l'havia fet fora de casa?
El misteri encara continua.
La casa que es veu a la foto i que sembla abandonada, té roba estesa de fa anys.
Potser és d'un dels assassinats?
Què estem mirant amb tanta atenció?
L'església...que per cert està a punt de caure, té una esquerda de dalt a baix.
Mita'l ell!!
Sortim de Tor per una pista i ens trobem els millors paisatges del dia, buf! és preciós, ja entenc que s'hi aixequessin aquests merders per voler tenir la propietat.
Hem de parar sí o sí a tirar fotos que de veritat no reflecteixen la realitat del que ens estava envoltant.
Anem pujant, travessant rierols i gaudint d'una natura espectacular.
En aquest punt, el GPS marcava 2200 metres d'alçada.
Passem pel Port de Cabús de 2305 metres i entrem a Andorra pel Coll de la Botella.
Ja dins d'Andorra, anem a l'estació d'esquí de Pal-Arinsal i més avall a la Massana.
Travessem Andorra i tornem cap a la Seu on després de carregar les motos i canviar-nos de roba, tornem al bar on havíem esmorzat per prendre un refresc més que merescut.
Com a curiositat, vam adonar-nos que a la Seu hi ha “peles”... mireu aquest descapotable amb el seu iot de luxe sobre un remolc d'última generació, i en Pere posant-se per la foto i així poder fardar amb les seves amistats!!
Fins una altra.
